El massís del Montseny està a uns 40 km al nord de Barcelona i a uns 15 de la costa central catalana. Està declarat Parc Natural i Reserva de la Biosfera (declarat per la UNESCO 1978) i és un dels grans pulmons de Barcelona. Ocupa prop de 30.000 hectàrees distribuïdes entre una quinzena de municipis. La seva proximitat li ha causat un gran estrès per visites turístiques i també degut a causes demogràfiques. La falta i preu de l’habitatge a la capital de Catalunya ha expulsat molts ciutadans a la segona corona metropolitana, al llindar d’un se situa el nostre massís. Així una onada de construccions s’ha anat apropant, any rere any , als límits del Parc Natural. No obstant entre el Montseny i el mar transcorre una altra serralada que paral·lela a la costa s’estén des dels confins de la ciutat de Barcelona fins pràcticament a uns pocs quilòmetres d’on arrenca la Costa Brava, el Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta serralada està igualment protegida des de 1989 . En la vall que s’estén entre el massís del Montseny i del Montnegre hi corre un riu, La Tordera, també força castigat per les extraccions d’àrids i les captacions d’aigua de les indústries que se situen en la seva llera. I en paral·lel al riu hi passa la línia ferroviària que uneix Espanya amb França i l’autopista AP-7, una de les principals vies de comunicació entre el nord i el sud de Catalunya i la resta de l’Estat.
Amb tot aquest panorama estrangulador però ja inevitable – siguem realistes- fins ara la majoria d’escomeses contra el Parc del Montseny s’han pogut més o menys aturar per la pressió ciutadana, tot i que continua pendent d’una llei de protecció des que l’any 2008 el Tribunal Suprem va anul·lar la que estava en vigor. Des d’aleshores el massís està vulnerable i orfe d’una gestió equilibrada del Parc. A la pressió urbanística i humana s’hi ha de sumar l’explotació dels recursos naturals com l’ extracció d’aigua de les embotelladores( recentment se n’ha fet ressò el diari britànic The Guardian) , el progressiu abandonament de la ramaderia i l’agricultura. En resum, és un massís que està fibril·lant a la taula d’operacions d’un quiròfan, a l’espera d’un col·lapse fatal si no s’hi fa res. Malauradament a les autoritats catalanes i espanyoles sembla importar-los ben poc.
Ara, el Montseny, està a punt de rebre un nou cop. La ciutat de Sant Celoni és la capital de la Comarca del Baix Montseny i una de les principals portes d’accés al Parc des del sud. L’Ajuntament d’aquesta ciutat d’uns 20.000 habitants, ha decidit construir juntament amb el govern de la Generalitat de Catalunya una nova sortida de l’autopista AP-7 a La Batllòria ( poble agregat ( district) a Sant Celoni a 5KM). Aquesta sortida que de forma perpendicular a la costa vol connectar amb una carretera comarcal i s’ubicaria en l’únic corredor biològic que queda entre el Montseny i el Montnegre. A més en aquesta zona el riu Tordera té un gran valor de biodiversitat perquè genera uns grans meandres on passen ocells migratoris. I com a guinda se li ha d’afegir un valor històric perquè és per on passava l’antiga Via Augusta romana i té un conjunt arquitectònic medieval d’un molí, una ferreria i un hostal.
L’ obra que és vol fer és paradoxal, perquè Sant Celoni ja disposa d’un accés directe a l’AP-7 que connecta aquesta amb l’esmentada comarcal i el següent accés a l’autopista se situa a la ciutat d’Hostalric que està a només a uns 15 quilòmetres. És al bell mig d’entre aquests dos punts on volen construir un nou accés a l’autopista innecessari ,que no s’ha justificat, i que el territori mai ha demandat. No cal ser molt llest per saber el què vindrà després , polígons, etc ... Ni tant sols s’ha valorat alhora d’escollir aquesta nova connexió que la densitat de població és mínima en el punt en qüestió ( a diferència de les altres sortides i accessos a l’AP-7). Pel contrari el valor de biodiversitat és màxim. És a dir 15 quilòmetres separen d’allò correcte del que no ho és : salvar part de la fauna del Montseny i el Montnegre o condemnar-la. Per més inri el lloc triat per construir aquesta infraestructura és inundable, INUNDABLE, degut al curs del riu Tordera, un riu que gran part de l’any baixa amb poca aigua , però que en ocasions té grans avingudes que poden superar els 2.000 m3/s , com va passar amb la DANA Filomena ( 2021) o Gloria ( 2020) que va causar grans destrosses. Pensem amb el què acaba de passar a València, a Espanya amb una Dana ( cut-off-Low) amb centenars de morts i ingents danys materials. NO n’aprenen ni amb això?.
Si es tira endavant el projecte serà una nova ferida, potser irreparable , al Montseny, un massís valuosíssim ja agonitzant. És per això que els que encara ens sentim europeistes creiem en el paraigües de la Unió Europea perquè freni aquests excessos urbanístics injustificats i injustificables, que a més, probablement és fan amb fons europeus, és a dir amb els diners de tots. Actuïn i facin-se mereixedors de la confiança dels ciutadans que creiem en les institucions europees.
Més informació:
Notícia de 3cat: El nou enllaç de l'AP7 a Sant Celoni malmetrà encara més el territori
Notícia al The Guardian: It’s not drought - it’s looting’: the Spanish villages where people are forced to buy back their own drinking water
024/nov/23/spanish-villages-people-forced-to-buy-back-own-drinking-water-drought-flood
*******************************************************
MONTSENY & MONTNEGRE UNDER PRESSURE
The Montseny Massif is located about 40 km
north of Barcelona and about 15 km from the central Catalan coast. It is
designated a Natural Park and a Biosphere Reserve (declared by UNESCO in 1978)
and it is one of the main “lungs” of Barcelona. It covers about 30,000 hectares
distributed among around fifteen municipalities. Its proximity to the big city
has caused it great stress due to tourist visits and demographic causes. The
lack and cost of housing in the capital of Catalonia has led many citizens to
move to the second metropolitan ring, on the threshold of the Montseny Massif.
Thus, a wave of constructions has been approaching, year after year, to the
limits of the Natural Park. However, between Montseny and the sea runs another
mountain range parallel to the coast, the Montnegre and Corredor Park, that
extends from the confines of the city of Barcelona to practically a few
kilometres to the Costa Brava. This mountain range has also been protected
since 1989. In the valley that stretches between the Montseny and Montnegre
massifs, a river, Tordera, runs, also severely affected by aggregate and water
extractions from the industries located on its banks. Parallelto the river runs
the railway line that connects Spain with France and the AP-7 motorway, one of
the main communication routes between the north and the south of Catalonia and
the rest of the State.
In this suffocating but now inevitable
scenario—let’s be realistic—so far most
attempts to attack and damage the Montseny Natural Park have been more or less
stopped by citizen complaints and demonstrations. It is also important to
mention that a protection law remains pending since 2008, when the Supreme
Court annulled the one in force at the time. Since then, the massif has been
vulnerable and orphaned of a balanced management. To the urban and
human pressure, it must be added the exploitation of natural resources such as
water extraction by bottling companies (recently highlighted by the British
newspaper (The Guardian), and the progressive abandonment of livestock and
agriculture. In short, it is a massif that is fibrillating on an operating
table, awaiting a fatal collapse if nothing is done. Unfortunately, the Catalan
and Spanish authorities seem to care very little about it.
Now, the Montseny Massif is about to receive a new blow. The city of
Sant Celoni, the capital of the Baix Montseny region and one of the main
gateways to the Natural Park from the south, has decided, together with the
government of the Generalitat de Catalunya, to build a new exit from the AP-7
motorway at La Batllòria (a district of Sant Celoni, 5 km away). This exit,
which will run perpendicular to the coast, aims to connect with a local road
and would be in the only remaining biological corridor between Montseny and
Montnegre.
Additionally, in this area, the Tordera river has great biodiversity
value as it creates large meanders where migratory birds pass. And to top it
off, it has historical value as it is where the ancient Roman Via Augusta
passed, and it has a medieval architectural complex with a mill, a forge, and
an inn.
This project is paradoxical because Sant Celoni already has a direct
access to the AP-7, connecting it with the aforementioned regional road, and the
next access to the highway is located in the city of Hostalric, which is only
about 15 kilometers away. It is right between these two points that they want
to build a new, unnecessary highway access that has not been justified and that
the area has never demanded. You don’t have to be very clever to know what will
come next—industrial areas, etc. Also, the population density was clearly not
even considered when choosing this new connection, which is minimal at the
location in question (unlike the other exits and accesses to the AP-7). On the
contrary, the biodiversity value is of high importance. In other words, 15
kilometers separate what is right from what is not: saving part of the Montseny
and Montnegre wildlife and biodiversity (and history!) or condemning it.
Moreover, the chosen site for this infrastructure is prone to flooding,
FLOODING, due to the course of the Tordera river, a river that runs with little
water for much of the year butsometimes has large flows that can exceed 2,000
m³/s, as it happened with the DANA Filomena (2021) or Gloria (2020), causing
great damage. Think about what has just happened in Valencia (Spain), with a
DANA (cut-off low) causing hundreds of deaths and huge material damage. Haven’t
they learned anything from that? Apparently not, or maybe they just don’t care.
If the project goes ahead, it will be another wound, perhaps irreparable, to Montseny,
a precious massif already in agony. This is why those of us who still feel
European believe in the umbrella of the European Union to curb these unjustified
and unjustifiable urban excesses, which are probably done with European funds,
that is, with everyone’s money. Act and deserve the trust of the citizens who
believe in European institutions. We want to save our land!
More information:
Notícia de 3cat: El nou enllaç de l'AP7 a Sant Celoni malmetrà encara més el territori
Notícia al The Guardian: It’s not drought - it’s looting’: the Spanish villages where people are forced to buy back their own drinking water
 |
| La Tordera |
*******************************************************
MONTSENY Y MONTNEGRE BAJO PRESIÓN
El macizo del Montseny está situado a unos 40 km al norte de Barcelona y a unos 15 km de la costa central catalana. Declarado por la UNESCO desde 1978 Parque Natural y Reserva de la Biosfera es uno de los grandes pulmones de Barcelona. 30.000 hectáreas distribuidas entre una quincena de municipios. Su proximidad le ha causado un gran estrés por visitas turísticas y también debido a causas demográficas. La falta y el alto precio de la vivienda en la capital catalana ha expulsado a muchos barceloneses a la segunda corona metropolitana hacia los límites de nuestro macizo. De esta manera una ola de construcciones se ha ido acercando, año tras año, a los límites del Parque Natural. Sin embargo, entre el Montseny y el mar transcurre otra cordillera que, paralela a la costa se extiende desde los confines de la ciudad de Barcelona hasta prácticamente a unos pocos kilómetros de donde arranca la Costa Brava, el Parque del Montnegre y el Corredor. Esta cordillera está igualmente protegida desde 1989. Entre el macizo del Montseny y del Montnegre corre un río, La Tordera, también bastante castigado por las extracciones de áridos y las captaciones de agua de las industrias que se sitúan en su lecho. Y en paralelo al río pasa la línea ferroviaria que une España con Francia y la autopista AP-7, una de las principales vías de comunicación entre el norte y el sur de Catalunya y el resto del Estado. Con todo este panorama estrangulador, pero ya inevitable - seamos realistas- hasta ahora la mayoría de las acometidas contra el Parque del Montseny se han podido más o menos detener por la presión ciudadana. No obstante, aún sigue pendiente de una ley de protección desde que en 2008 el Tribunal Supremo anuló la que estaba en vigor. Desde entonces, el macizo está vulnerable y huérfano de una gestión equilibrada del Parque. A la presión urbanística y humana debe sumarse la explotación de los recursos naturales como la extracción de agua de las embotelladoras (recientemente se ha hecho eco el diario británico “The Guardian”) y el progresivo abandono de la ganadería y la agricultura. En resumen, es un macizo que está en fibrilación en la mesa de operaciones de un quirófano a la espera de un colapso fatal si no se impide. Desgraciadamente a las autoridades catalanas y españolas parece importarles poco.
Ahora, el Montseny está a punto de recibir un nuevo golpe. La ciudad de
Sant Celoni es la capital de la Comarca del Baix Montseny y una de las
principales puertas de acceso al Parque desde el sur. El Ayuntamiento de esta
ciudad de unos 20.000 habitantes, ha decidido construir junto con el gobierno
de la Generalitat de Cataluña una nueva salida de la autopista AP-7 en La
Batllòria (pueblo agregado al municipio de Sant Celoni, a 5Km).
Esta salida que, de forma
perpendicular a la costa, quiere conectar con una carretera comarcal, se
ubicaría en el único corredor biológico que queda entre el Montseny y el
Montnegre. Además, en esta zona el río Tordera tiene un gran valor de
biodiversidad porque genera grandes meandros donde pasan aves migratorias. Y
como guinda hay que añadirle un valor histórico porque es por donde pasaba la
antigua Vía Augusta romana y tiene un conjunto arquitectónico medieval de un
molino, una herrería y un hostal.
La obra que se quiere hacer es paradójica,
porque Sant Celoni ya dispone de un acceso directo a la AP-7 que conecta ésta
con la citada carretera comarcal y el siguiente acceso a la autopista se sitúa
en la ciudad de Hostalric que está a sólo a unos 15 kilómetros. Es en medio de
entre estos dos puntos donde quieren construir un nuevo acceso a la autopista
innecesario, que no se ha justificado, y que el territorio nunca ha demandado.
No hace falta ser muy listo para saber lo que vendrá después, polígonos, etc...
Ni siquiera se ha valorado a la hora de escoger esta nueva conexión que la
densidad de población es mínima en el punto en cuestión (a diferencia de las
demás salidas y accesos a la AP-7). Por el contrario, el valor de biodiversidad
es máximo. Es decir, 15 kilómetros separan de lo correcto de lo que no lo es:
salvar parte de la fauna del Montseny y el Montnegre o condenarla. Por más inri
el sitio elegido para construir esta infraestructura es inundable, INUNDABLE, debido al curso
del río Tordera, un río que gran parte del año baja con poca agua, pero que en
ocasiones tiene grandes avenidas que pueden superar los 2.000 m3/s, como
ocurrió con la DANA Filomena (2021) o Gloria (2020) que causó grandes
destrozos. Pensamos en lo que acaba de
pasar en Valencia, en España con una Dana (cut-off-Low) con cientos de muertos
e ingentes daños materiales. ¿NO aprenden ni con eso?
Si se
lleva adelante el proyecto será una nueva herida, quizás irreparable, en el
Montseny, un macizo valiosísimo ya agonizante. Es por esta razón que quienes
todavía nos sentimos europeístas creemos en el paraguas de la Unión Europea
para que frene estos excesos urbanísticos injustificados e injustificables que,
además, probablemente se hacen con fondos europeos, es decir con el dinero de
todos. Actúen y háganse merecedores de la confianza de los ciudadanos que
creemos en las instituciones europeas.
Más información:
Notícia de 3cat: El nou enllaç de l'AP7 a Sant Celoni malmetrà encara més el territori
Notícia al The Guardian: It’s not drought - it’s looting’: the Spanish villages where people are forced to buy back their own drinking water
